WhatsApp Missatge Cridar
Muntatge d'un esdeveniment al pati d'una possessió mallorquina a mitja tarda, amb tècnics hissant un mòdul de line array sobre una torre, flight cases oberts a la grava i mànegues recollides sota passacables

Guia tècnica

Muntatge i Producció
d'Esdeveniments

Les hores que ningú no veu. Com es planifica, es munta, es prova i es desmunta un esdeveniment: fases, cronogrames, plànols, electricitat, seguretat, coordinació de proveïdors i els imprevistos que sempre apareixen.

Actualitzat agost 2026 · 20 min de lectura · FØNØY Sound

Un esdeveniment de cinc hores es munta en vuit i es desmunta en tres. Aquesta proporció —que gairebé mai no apareix en una conversa de pressupost— és la que explica per què dos proveïdors amb el mateix material donen resultats distints, per què un esdeveniment va amb retard des de les deu del matí sense que ningú sàpiga exactament quan va començar a torçar-se, i per què la meitat dels problemes d'un dissabte a la nit es van decidir un dimarts a la tarda, en un full de càlcul.

Aquesta guia tracta d'aquestes hores. No de quin altaveu triar —això és a la nostra guia d'equips de so— sinó de com s'ordena la feina al voltant del material: en quines fases es divideix un muntatge, com es reparteixen les hores, quins documents fan falta i en quin ordre entren els gremis a un pati de possessió on només hi cap un cada vegada.

Està escrita des del 2014 muntant esdeveniments a Mallorca, i per això és plena de detalls que només importen aquí: camins d'accés amb murs de pedra seca a banda i banda, possessions amb escomeses monofàsiques de 25 amperes, l'embat de la tarda que apareix a la mateixa hora tots els dies de juliol, i la certesa absoluta que a les set de la tarda d'un dissabte d'agost no hi ha cap botiga oberta a tota l'illa. Si el teu esdeveniment és a l'aire lliure, la guia de so per a esdeveniments a l'aire lliure n'és el complement directe.

01 — L'estructura

Les sis fases d'un muntatge

Seqüència de muntatge al pati d'una possessió mallorquina: tarima modular a mig armar, torre elevadora sense hissar, flight cases oberts i dos tècnics revisant un plànol sobre una caixa

Tot muntatge, des d'una cerimònia de trenta persones fins a un festival, travessa les mateixes sis fases. Canvia la durada de cada una i el nombre de persones implicades, però no l'ordre ni la naturalesa de la feina. Reconèixer-les serveix per a una cosa molt concreta: gairebé tots els desastres que hem vist s'expliquen perquè algú va intentar saltar-se'n una o comprimir-la a la meitat.

1 · Planificació

Comença en signar i acaba la vigília. Inclou la visita tècnica a l'espai, la lectura de riders, el plànol d'implantació, el càlcul elèctric, els permisos i llicències, el cronograma i la fulla de ruta. És l'única fase que no costa doblers en material i la que més determina el resultat. Un esdeveniment ben planificat es munta avorrit, que és exactament l'adjectiu que es cerca.

2 · Preparació i càrrega

A magatzem, el dia abans: seleccionar el material de la llista, provar cada peça —no es carrega res sense encendre-ho—, preparar racks i cablejat per blocs etiquetats, i carregar el vehicle en ordre invers al muntatge, de manera que el primer que es necessita sigui l'últim que va entrar. Una càrrega mal ordenada converteix una descàrrega de quaranta minuts en dues hores de moure caixes per arribar al fons.

3 · Muntatge

Al lloc, i amb un ordre que no és negociable: primer estructura i escenari, després repartiment elèctric, després rigging i elevació, a continuació so i il·luminació, i finalment cablejat, protecció de mànegues i neteja de l'escena. Cada pas depèn de l'anterior. Penjar un focus abans que el truss estigui anivellat i llastat significa desmuntar-lo quan algú l'anivelli.

4 · Prova i ajust

Line check canal a canal, ajust del sistema amb mesurament, alineació de subgreus, escaneig i coordinació de freqüències sense fils, enfocament i programació de llums, i assaig amb la banda o el DJ si n'hi ha. És la fase que es retalla quan el muntatge va tard, i és precisament la que separa un esdeveniment que sona bé des del primer tema d'un que es passa la nit perseguint el problema.

5 · Esdeveniment

Operació en directe: mescla, canvis d'escena entre blocs, gestió de nivell, atenció al que demana el client i vigilància del sistema. Aquí la feina tècnica és en gran part anticipació —veure venir el problema— i la resta és no destorbar. Un tècnic visible durant l'esdeveniment sol ser senyal que alguna cosa no es va resoldre abans.

6 · Desmuntatge

El muntatge al revés, de matinada, amb cansament i pressa. És la fase amb més incidències de tot el procés: cops al material, cables que es deixen, peces que es perden. Es resol amb un inventari de sortida contra la llista de càrrega i amb la disciplina de desconnectar i abaixar tensió abans de tocar res. El que no es controla en desmuntar apareix com una fallada a l'esdeveniment següent.

La proporció entre fases és bastant estable. En unes noces en possessió de dues-centes persones, la planificació consumeix entre sis i deu hores de feina d'oficina repartides en setmanes; la preparació a magatzem, mitja jornada; el muntatge, entre sis i vuit hores amb tres o quatre persones; la prova, hora i mitja llarga; l'esdeveniment, cinc o sis hores; i el desmuntatge, entre dues hores i mitja i tres. Sumat, la feina invisible multiplica per tres o quatre les hores visibles.

Consell Mallorca

La fase que més se subestima a l'illa és la primera, i en concret la visita tècnica. Pressupostar una possessió d'interior sense haver-hi anat és endevinar: no se sap si el camió hi entra, si hi ha trifàsica o una monofàsica de 25 amperes, si el pati empedrat retorna el so, on és la casa del veí ni per on entra el vent a les set de la tarda. Una visita costa mitja matinada i estalvia el sobrecost que apareix, sempre a destemps, el matí del muntatge.

02 — El rellotge

El cronograma i les seves fites

Fulla de ruta impresa amb horaris de muntatge subjecta amb pinces sobre un flight case, al costat d'un walkie i un retolador, al pati d'una possessió mallorquina a mig matí

Un cronograma de muntatge no és una llista de tasques: és una llista de fites amb hora, cada una de les quals bloqueja la següent. Es construeix cap enrere, des de l'hora d'arribada dels convidats, i aquesta direcció importa perquè és l'única que revela si el pla cap dins el dia. Escrit cap endavant, tot cronograma sembla viable; escrit cap enrere, apareixen de seguida les dues o tres hores que falten.

Les fites que cal fixar

Hora d'accés al recinte. Hora en què l'estructura és dreta. Hora en què hi ha corrent estable. Hora en què l'escenari queda lliure per a la prova. Hora d'inici i fi del soundcheck. Hora d'arribada dels convidats. Hora de tall de música per llicència. Hora de sortida del recinte. Vuit hores escrites, no vuit intencions.

El punt de no retorn

Hi ha una hora a partir de la qual ja no es pot canviar la configuració: moure un subgreu, afegir una línia de retard o recol·locar el FOH deixa de ser possible quan la decoració ja és posada i els convidats estan arribant. Fixar-la per escrit —i dir-la en veu alta— evita la conversa impossible de les nou del vespre.

Sobre aquestes fites s'apliquen dues regles pràctiques. La primera és el marge: entre el final de l'ajust tècnic i l'arribada del primer convidat hi ha d'haver almenys una hora de coixí, no zero. Aquest buit és el que absorbeix el camió que va arribar tard, el diferencial que salta i el micròfon que apareix descarregat, i és el primer que se sacrifica quan es planifica de manera optimista. La segona és la regla dels gremis: en un espai petit no poden treballar dos oficis alhora sobre la mateixa zona, així que el cronograma reparteix l'espai, no només el temps.

El document que materialitza tot això és la fulla de ruta: una pàgina amb les hores, els proveïdors, el responsable de cada bloc i un telèfon per empresa. S'envia a tots els implicats —inclòs l'espai— almenys una setmana abans, i s'imprimeix en paper per al dia del muntatge, perquè en una possessió de l'interior la cobertura mòbil és una hipòtesi. Una fulla de ruta que només existeix al cap de l'organitzador no és un cronograma: és una intenció.

Consell Mallorca

Al juliol i a l'agost cal ficar el trànsit al cronograma com una fita més. La Via de Cintura de Palma i les sortides cap al Llevant i el Pla es col·lapsen a mig matí i una altra vegada a mitja tarda, i un trajecte de quaranta minuts al març en són vuitanta a l'agost. Nosaltres movem la càrrega de les possessions de la zona d'Artà, Capdepera i Son Servera abans de les vuit del matí; la resta de l'any no faria falta, però en temporada alta aquesta hora de sortida és la diferència entre muntar amb calma i muntar amb el càtering al damunt.

03 — Els documents

Riders tècnics i plànol de planta

Plànol de planta acotat d'un esdeveniment i un rider tècnic desplegats sobre una taula de feina al costat d'un metre i un retolador, amb llum càlida lateral

Un muntatge es dirigeix amb dos documents: el rider, que diu què necessita cada artista, i el plànol de planta, que diu on va tot. Sense el primer es compra material a cegues; sense el segon es discuteix la posició de l'escenari a les nou del matí amb la grua esperant. Cap dels dos és opcional a partir de cert tamany, i tots dos haurien d'existir setmanes abans, no la vigília.

Rider tècnic

El lliura l'artista o el seu tècnic i conté la llista d'entrades, el plànol d'escenari, el PA mínim, el nombre de vies de monitors, el backline, la potència elèctrica que demana, el personal necessari i els horaris de càrrega i prova. En llegir-lo cal separar el requisit real —canals, vies, dimensions, temps— de la preferència de marca, que gairebé sempre porta la coleta «o similar». Es demana en tancar l'artista; un rider que arriba a deu dies vista sol significar reobrir el pressupost.

Plànol de planta

El dibuix a escala de l'espai amb tot el que hi va dins: escenari, pista, taules, barra, zona de còctel, photocall, accessos, sortides d'emergència i lavabos. Ha d'estar acotat —metres reals, no proporcions aproximades— perquè d'aquestes cotes surten les distàncies de cobertura, les longituds de cable i la decisió de si calen línies de retard. Un plànol sense escala és un esbós bonic i no serveix per calcular res.

Plànol d'implantació tècnica

La capa que es dibuixa damunt de l'anterior: posició de caixes i subgreus, lloc de FOH, ubicació de racks i quadres, recorregut de les mànegues, punt d'escomesa o de generador, i punts d'ancoratge o llastat. És el document que permet discutir amb el client i amb el decorador abans de muntar, quan moure un stack costa un clic i no quaranta minuts i una discussió.

Fulla de ruta i dossier de producció

El document mestre que reuneix cronograma, contactes, plànols, riders, accessos, aparcament, restriccions de l'espai, hores de tall i pla B. En esdeveniments grans es diu dossier de producció i té vint pàgines; en unes noces cap en dues. La mida no importa: el que importa és que n'hi hagi només un i que tots treballin sobre la mateixa versió.

Hi ha un encreuament entre documents que convé fer sempre i gairebé ningú no fa: comprovar que el stage plot de l'artista cap físicament a l'escenari contractat. Un rider que demana sis metres de front per quatre de fons no entra en una tarima de tres per dos, i això se sap llegint dos números, no muntant. La mateixa comprovació val per a la potència: si el backline demana 6 kW i la possessió té 5,5 kW útils en total, no hi ha solució tècnica el dia de l'esdeveniment; hi ha una decisió de producció que calia prendre setmanes abans.

Consell Mallorca

Moltes possessions de l'illa circulen amb un plànol comercial pensat per vendre l'espai, no per muntar-lo: sense cotes, amb el nord canviat i amb el pati dibuixat més gran del que és. Nosaltres aixecam sempre el plànol amb metre làser a la visita tècnica, encara que l'espai ja ens n'hagi enviat un. Mitja hora mesurant evita el clàssic descobriment que entre la columna del claustre i el mur hi ha 2,80 m i l'escenari contractat en fa 3.

El que exigeix cada tipus d'espai de l'illa —possessions, hotels, beach clubs, cellers— ho desglossam espai per espai a la guia de llocs per a esdeveniments a Mallorca.

04 — La logística

Càrrega, descàrrega i accessos

Descàrrega de material de so des d'una furgoneta al camí d'accés d'una possessió mallorquina, amb flight cases sobre un carretó, planxes de protecció a l'empedrat i murs de pedra seca a banda i banda

La descàrrega és la part del muntatge que més varia entre un esdeveniment i un altre, i la que pitjor s'estima. En un hotel urbà amb moll de càrrega i muntacàrregues, ficar un muntatge complet són quaranta minuts. En una possessió de l'interior amb cinc-cents metres de camí de terra, un portal de dos metres vuitanta i una costa de grava, el mateix material triga dues hores i necessita una persona més. I aquesta diferència no es pot resoldre el dia de l'esdeveniment: cal haver-la prevista al pressupost i al cronograma.

El que es mesura a la visita

Amplada i alçada lliures de portals i arcs, radi de gir de l'últim tram, pendent i ferm del camí, distància real des d'on para el vehicle fins a la zona de muntatge, esglaons i desnivells intermedis, i si hi ha ascensor o muntacàrregues i què mesura per dins. Tot en metres, apuntat. «S'hi pot arribar bé» no és una dada.

El que decideix el vehicle

No el volum de material, sinó l'accés més estret del recorregut. A Mallorca aquesta restricció mana tant que moltes vegades implica traslladar el material del camió a una furgoneta petita a l'entrada de la possessió, amb el cost de temps i personal que això suposa. És preferible saber-ho al pressupost que descobrir-ho amb el camió encaixat entre dos murs de pedra seca.

L'ordre de càrrega a magatzem és l'altra meitat de l'assumpte, i és purament mecànic: es carrega en l'ordre invers al de muntatge. Estructura i escenari al fons —surten primer—, després repartiment elèctric i mànegues, després caixes i subgreus, i finalment eina, consumibles i microfonia, que és el que s'usa al final i el que més vegades cal cercar. Carregar per mida en lloc de per seqüència sembla més eficient al magatzem i costa una hora al lloc.

El material roda o es porta entre dos: els carretons de transport i les rodes dels flight cases no són un luxe de gamma alta sinó una mesura de prevenció, perquè la majoria de les lesions d'aquest ofici passen a la descàrrega i no al muntatge. I hi ha una regla de cortesia que també és econòmica: protegir el terra. Planxes o moqueta sobre l'empedrat d'un pati històric, taules sobre la gespa i res d'arrossegar un subgreu per un terra de fang cuit. Una marca a la pedra d'una possessió és una conversa amb el propietari que no es resol amb una disculpa.

Consell Mallorca

Els camins rurals de l'illa tenen dues peculiaritats que sorprenen els proveïdors de fora: els murs de pedra seca no perdonen —no hi ha voral, no hi ha marge, i esgarrapar un mur protegit és un problema seriós— i moltes possessions comparteixen accés amb veïns que tenen dret de pas. Convé demanar per l'amplada útil real i per si hi ha una hora en què el camí estigui ocupat, i dur sempre la matrícula i el contacte del conductor a la fulla de ruta per si cal moure el vehicle amb urgència.

05 — La base de tot

L'electricitat del muntatge

Quadre elèctric portàtil d'esdeveniment amb diferencials i magnetotèrmics obert sobre una paret de pedra, mànegues CEE sortint cap al terra i protegides amb passacables, en penombra amb llum ambre

L'electricitat és el primer que es munta i l'últim que es desmunta, i és la causa més freqüent que un esdeveniment s'aturi del tot. No és un assumpte de so ni de llum: és una instal·lació temporal completa, amb el seu repartiment, les seves proteccions i la seva posada a terra, que es munta en unes hores i es retira la mateixa nit. Tractar-la com «endollar l'equip» és l'origen del noranta per cent dels ensurts.

Quadre de distribució

El punt únic des del qual es reparteix tot, amb el seu interruptor general, els seus diferencials i un magnetotèrmic per línia. Permet una cosa essencial: que una fallada tombi una línia i no tot l'esdeveniment. Va accessible, senyalitzat, protegit de la pluja i del trànsit de convidats, i amb l'assignació de línies escrita a la tapa perquè a les dues de la matinada no calgui endevinar quina és quina.

Diferencials i selectivitat

La protecció de les persones és innegociable: diferencial de 30 mA a les línies d'ús general. El problema pràctic és que les fonts commutades dels drivers LED i de l'electrònica d'àudio generen corrents de fuita que se sumen, i un únic diferencial per a tot l'esdeveniment salta sense que hi hagi avaria. La solució no és treure'l, és repartir: diversos diferencials, cada un amb poques càrregues, i del tipus adequat per a instal·lacions amb electrònica.

Posada a terra

Sense una terra en condicions, el diferencial no protegeix i el sistema d'àudio arrossega renou. En una escomesa existent es comprova que la terra hi és i que mesura el que ha de mesurar; amb generador cal resoldre-la expressament, amb piqueta i connexió del neutre segons el que exigeixi l'equip. És també la meitat de l'explicació dels brunziments: bona part dels «renous de so» d'un esdeveniment són en realitat un problema de terres i de llaços de massa.

Repartiment per gremis

So, il·luminació i càtering van en línies independents, i el so a la més neta i estable. La raó és concreta: els forns de regeneració, les cambres i les màquines de gel del càtering són càrregues grans que arranquen i paren totes soles, i compartir línia amb elles significa caigudes de tensió i, tard o d'hora, un tall enmig del primer ball.

Dimensionar és sumar consums reals amb marge, no confiar en l'etiqueta de l'espai. Unes noces de dues-centes persones amb so, il·luminació de pista i decorativa es mouen de l'ordre de 15 a 25 kW de pic; el càtering pot demanar tant o més ell tot sol. Moltes possessions mallorquines tenen una escomesa monofàsica de 25 o 30 A —al voltant de 5,5 a 6,6 kW útils— que no arriba ni per començar, així que la conversa honesta és la del generador: insonoritzat, dimensionat amb folgança sobre el pic previst, col·locat a distància i amb l'escapament orientat lluny del públic, amb combustible per a tota la nit i amb una prova de càrrega feta a la tarda, no a les onze.

L'últim tram és el cable. Les tirades llargues provoquen caiguda de tensió, així que la secció es calcula per distància i no per costum; les mànegues creuen les zones de pas protegides amb passacables o canaletes —mai amb cinta i bona voluntat—; i les connexions d'intempèrie van elevades del terra, perquè el reg automàtic d'un jardí s'activa a vegades a les tres de la matinada i ha espatllat més d'un desmuntatge. Abans de donar tensió al conjunt es mesura amb pinça amperimètrica i es comprova la polaritat i la terra de cada presa amb un comprovador: dos minuts de verificació que substitueixen una nit de conjectures.

Consell Mallorca

«Aquí sempre hi ha hagut corrent de sobra» és la frase que més cara ens ha sortit en dotze anys. En moltes possessions d'interior la instal·lació és antiga, amb proteccions que ningú no ha revisat i una escomesa pensada per a una casa, no per a un esdeveniment. Nosaltres mesuram amb pinça a la visita tècnica, sense excepció, i decidim a partir d'aquest número. I quan l'esdeveniment depèn de la instal·lació de la possessió, duim igualment un generador petit de suport per a les línies crítiques: costa poc i converteix un apagament general en una anècdota de trenta segons.

06 — El que no és negociable

Seguretat, PRL i rigging

Tècnic amb casc i guants revisant una eslinga i un grillet a la base d'una torre elevadora llastada amb sacs, a l'exterior d'una possessió mallorquina a última hora de la tarda

És la part de la guia que menys es llegeix i l'única en què un error no es corregeix. Un muntatge d'esdeveniments és una obra temporal: hi ha càrregues suspeses, feina en alçada, electricitat provisional, vehicles maniobrant i, poc després, centenars de persones a sota de tot allò. Les regles no són burocràcia: són la raó per la qual això surt bé milers de vegades seguides.

Prevenció bàsica

Calçat de seguretat sempre, guants en manipulació d'estructura, casc sota càrregues suspeses i arnès en feina en alçada. Zona de muntatge delimitada i sense públic. Res de treballar sota una càrrega hissada, ni de deixar una càrrega elevada sense vigilància. Il·luminació de treball pròpia per al desmuntatge: la majoria dels cops passen de matinada, a les fosques i amb pressa.

Càrregues i ancoratges

Cada element de rigging —eslingues, grillets, politges, abraçadores— té una càrrega màxima de treball declarada, i aquesta és la xifra que mana, no la de trencament. Els punts d'ancoratge d'una possessió antiga no són punts de rigging: una biga de savina de dos-cents anys no té certificat de càrrega, i penjar-ne perquè «sembla forta» és exactament el tipus de decisió que no es pren.

Les torres elevadores i els truss tenen dos condicionants que s'obliden amb facilitat. El primer és el llast i la nivellació: una torre es munta a plom, sobre superfície ferma, amb les potes esteses i el contrapès que indica el fabricant, i no es puja més càrrega de la declarada. El segon és el vent, i és el més seriós a l'exterior: cada estructura té una velocitat màxima de vent admissible, i per damunt d'aquesta la resposta és abaixar la càrrega o desmuntar, no veure què passa. Qualsevol superfície que faci vela —una lona, un backdrop, una pancarta— multiplica l'esforç sobre l'estructura i canvia del tot aquest càlcul.

En documentació, el que cal tenir damunt la taula abans del muntatge és concret: pòlissa de responsabilitat civil vigent amb data i capital, certificats i declaracions de conformitat de les estructures i dels elements d'elevació, pla de muntatge amb cronograma i personal, i avaluació de riscos quan la mida de l'esdeveniment ho exigeix. Molts espais i bona part dels ajuntaments de l'illa els sol·liciten, i sempre ho fan amb quaranta-vuit hores de marge, que és just quan ja no es poden aconseguir. Es demanen en contractar el proveïdor, no en muntar.

Consell Mallorca

El vent de l'illa és previsible i cal tractar-lo com una dada de disseny. L'embat entra des de la mar a mitja tarda amb força puntualitat a l'estiu, i les ratxes de tramuntana a la Serra poden fer inviable una estructura elevada en qüestió de minuts. Nosaltres consultam la previsió de ratxa —no la de vent mitjà— quaranta-vuit hores abans i una altra vegada el matí del muntatge, i per a qualsevol estructura elevada a l'exterior definim per escrit el llindar a partir del qual s'abaixa. Discutir això amb el client a les set de la tarda, amb l'estructura ja a dalt, no és una conversa: és un problema.

07 — L'ordre d'entrada

Coordinar tots els gremis

Diversos equips treballant alhora al pati d'una possessió mallorquina durant el muntatge: muntadors de carpa, tècnics de so amb caixes, floristes amb centres de taula i cambrers vestint taules, al capvespre

En un esdeveniment mitjà entren entre cinc i vuit empreses distintes el mateix dia i al mateix espai: carpa, escenari, so i il·luminació, mobiliari, decoració i floristeria, càtering, fotografia i de vegades audiovisuals. Totes creuen que la seva part és la que condiciona les altres i totes tenen una mica de raó. El que evita l'embús no és la bona voluntat: és un ordre d'entrada decidit per endavant per algú amb autoritat per imposar-lo.

1 · Estructura i escenari

Carpa, tarima, truss i torres. És el que ocupa l'espai amb maquinària i el que defineix les cotes reals sobre les quals treballen els altres. Tot el que entri abans cal apartar-ho; tot el que es munti després que l'estructura sigui dreta es munta una sola vegada.

2 · Electricitat

Quadre, línies i preses per a tothom, inclosos càtering i decoració. Va abans que la resta perquè els altres gremis la necessiten per treballar, i perquè les mànegues han de quedar per sota del que es munti damunt —moqueta, tarima, mobiliari— i no serpentejant entre les taules ja parades.

3 · So i il·luminació

Caixes, subgreus, focus, cablejat i ajust. Necessita l'espai net i renou propi: enfocar llums i fer soundcheck amb cinquanta persones vestint taules al voltant és lent per a tothom. És el gremi que més es beneficia de tenir una franja horària en exclusiva, encara que sigui curta.

4 · Mobiliari, decoració i floristeria

Entra quan el tècnic ja és col·locat, perquè la seva feina és la que es veu i la que no es pot trepitjar després. Aquí sorgeix el conflicte clàssic: la decoració que tapa una caixa o un focus, o el centre de taula que aterra just davant del lloc de control. Si el plànol d'implantació s'ha compartit, la conversa dura un minut.

5 · Càtering

L'últim a muntar i el que més potència consumeix. Necessita la seva zona d'office resolta, les seves línies elèctriques pròpies i accessos lliures per al servei. Tancar amb ells la ubicació de forns i cambres abans del dia de l'esdeveniment evita el descobriment tardà que l'única presa disponible és la que alimenta el sistema de so.

L'instrument de coordinació no és una cadena de missatges: és una fulla de ruta amb hores d'entrada per empresa, un responsable identificat per gremi i un telèfon per empresa, enviada amb una setmana d'antelació i confirmada per tots. En esdeveniments de certa mida s'hi afegeix una reunió de coordinació quinze dies abans —mitja hora, en persona o per vídeo, amb el plànol al davant— que resol més problemes que vint correus. I durant el muntatge cal una única figura que decideixi en temps real: quan dos gremis es trepitgen, algú ha de dir qui espera.

Val la pena mirar els temps morts amb ulls de cost. Un equip de tres tècnics aturat noranta minuts perquè la carpa va amb retard són quatre hores i mitja de feina perduda que algú paga, en doblers o en qualitat, perquè aquesta hora i mitja es retalla després de l'ajust. Aquest és el motiu real pel qual un cronograma realista surt més barat que un d'optimista, encara que damunt el paper sembli el contrari.

Consell Mallorca

En noces internacionals —que a Mallorca són la majoria— el muntatge es coordina sovint en tres idiomes alhora: la parella en anglès o alemany, el wedding planner en castellà i els muntadors en mallorquí. La fulla de ruta escrita, amb hores i no amb descripcions, és el que evita que un matís es perdi pel camí. Nosaltres l'enviam en l'idioma del client i en castellà, i al lloc treballam amb les hores, que s'entenen en tots.

El que exigeix cada format musical en escenari, canals i temps de prova està desglossat a la nostra guia de tipus de festa i espectacle.

08 — La caixa d'eines

Eines i consumibles

Caixa d'eines de tècnic d'esdeveniments oberta sobre un flight case, amb claus, polímetre, rotlles de cinta americana negra, brides, llanterna frontal i adaptadors elèctrics ordenats

Un muntatge cau més vegades per una brida que falta que per una caixa que falla. Les eines i els consumibles són la part de l'inventari que ningú no pressuposta, ningú no llueix i tothom necessita, i la seva absència es paga sempre en el pitjor moment: quan ja no hi ha cap botiga oberta i falten quaranta minuts perquè arribi el primer convidat.

Eina

Joc de claus fixes i carraca —la del 19 és la del truss i sempre desapareix—, tornavisos plans i d'estrella, alicates i tallacables, cúter, metre i metre làser, nivell, taladre amb bateria carregada, escala, llanterna frontal per persona, i per a la part elèctrica polímetre, comprovador de preses amb detecció de polaritat i terra, i pinça amperimètrica.

Consumibles

Cinta americana negra —i mat, no brillant, per al que es veu—, cinta de doble cara, cinta de senyalització, brides de tres mides, velcro per recollir cable, passacables i canaletes, sacs de llast, cargoleria solta, fusibles, piles AA i de 9 V en quantitat indecent, i una bossa d'adaptadors: Schuko, CEE, PowerCon, XLR mascle-mascle i femella-femella, jack, RCA i minijack.

A part d'això hi va el kit de recanvis crítics, que és el que converteix una avaria en una anècdota: un micròfon sense fils complet de reserva, un cable de xarxa i diversos XLR de recanvi, una caixa d'ajuda petita, un reproductor secundari amb la música de l'esdeveniment carregada, piles noves i un joc de cables d'altaveu. No apareix al pressupost i no s'usa en vuit de cada deu esdeveniments; en el novè paga tot l'any.

La disciplina que sosté això és l'etiquetatge i la devolució. Cada cable etiquetat per longitud i tipus, cada caixa amb el seu contingut a la tapa, i en desmuntar tot torna al seu lloc encara que siguin les quatre de la matinada. Una mànega que es guarda enrotllada de qualsevol manera és una mànega que no funciona d'aquí a tres esdeveniments, i una caixa de consumibles que ningú no reposa és una caixa buida el dia que fa falta. Per això la reposició es fa en tornar al magatzem, no abans de sortir cap al següent.

Consell Mallorca

En una illa, el kit de recanvis val el doble. Si a les set de la tarda d'un dissabte d'agost es fa malbé un receptor sense fils en una possessió d'Artà, no hi ha proveïdor, ni servei tècnic, ni missatgeria que ho resolgui aquella nit: la peça és, en el millor dels casos, a un vol de distància. Per això sortim sempre amb duplicat de tot el crític encara que no figuri al pressupost. Un muntatge que arriba just és un muntatge que no arriba.

09 — Qui decideix què

Producció i direcció tècnica

Dos responsables d'un esdeveniment revisant junts una fulla de ruta i un plànol al costat de l'escenari a mig muntar, amb walkies a la mà i el pati de la possessió al fons

Són dos oficis distints que en esdeveniments petits fa la mateixa persona i en esdeveniments grans no es poden fer alhora. Confondre'ls genera un problema molt reconeixible: algú promet al client una cosa que tècnicament no cap, i el conflicte apareix quan ja no hi ha marge per resoldre-ho.

Direcció de producció

Gestiona el projecte: pressupost i tancament econòmic, contractació de proveïdors, permisos i llicències, cronograma general, personal, transport, allotjament, assegurances i relació amb el client i amb l'espai. Decideix què es fa i amb quins recursos, i és qui té la visió completa de l'esdeveniment, no només de la part tècnica.

Direcció tècnica

Gestiona la viabilitat: plànols d'implantació, lectura i traducció de riders, càlcul de càrregues i de potència, pla de muntatge, seguretat estructural i elèctrica, elecció concreta del material i direcció dels equips tècnics. Decideix com es fa i, sobretot, té autoritat per dir què no es pot fer.

Hi ha una tercera figura que apareix el dia de l'esdeveniment i que s'oblida en pressupostar: el regidor o cap d'escenari, que és qui mana el rellotge quan ja hi ha gent dins. Dona entrades i sortides, avisa la banda, coordina el canvi entre blocs, parla amb el mestre de cerimònies i amb el càtering i decideix sobre la marxa si el discurs s'avança perquè el sopar va amb retard. En unes noces aquesta funció sol assumir-la el wedding planner; en un corporatiu amb programa tancat cal algú dedicat, perquè ningú que estigui operant una taula pot a més dur el guió.

La regla pràctica per saber quan separar: mentre hi hagi un sol proveïdor tècnic, menys de cent convidats i cap estructura elevada, una sola persona pot amb tot. Tan aviat com hi ha escenari, diversos gremis, artistes amb rider o un programa amb hores tancades, calen almenys dos caps, i convé que estigui escrit qui decideix en cas de conflicte. Aquesta línia —qui té l'última paraula sobre el rellotge i qui sobre la seguretat— és la que evita les discussions de les vuit del vespre.

Consell Mallorca

A l'illa, bona part dels esdeveniments privats arriben amb un wedding planner que fa producció i sense ningú que faci direcció tècnica. El buit se sol notar sempre en el mateix: potència elèctrica mal estimada, riders que ningú no ha encreuat amb l'espai real i horaris de muntatge impossibles perquè s'han repartit sense saber quant triga cada gremi. Quan assumim també aquesta part, el canvi no és al material: és que les decisions que depenen d'un número es prenen amb el número al davant.

10 — Quan alguna cosa falla

Gestió d'imprevistos

Tècnic revisant amb llanterna frontal un quadre elèctric durant un esdeveniment nocturn en una possessió mallorquina, amb la festa il·luminada en ambre desenfocada al fons

Els imprevistos d'un esdeveniment no són infinits: són bàsicament cinc, es repeteixen amb una regularitat gairebé avorrida i tots tenen una resposta preparada. El que distingeix un muntatge professional no és que no li passin coses, sinó que quan passen ja estaven previstes i la solució no s'inventa davant el client.

Tall elèctric

El més freqüent i el més aparatós perquè s'endú la música, la llum i la cuina alhora. La prevenció és el repartiment per línies i el marge de potència; el suport és un generador petit per a les línies crítiques o, com a mínim, un SAI per a la taula i el processat, que evita el reinici del sistema i dona els minuts necessaris per diagnosticar amb calma.

Pluja o vent

Es resol amb una hora, no amb una lona. Al contracte es fixa una hora de decisió —entre quatre i sis abans de l'arribada de convidats— en què s'elegeix pla A o pla B amb la previsió al davant, i aquesta decisió no es revisa. El pla B ha d'estar dibuixat en un plànol, no descrit de paraula: què es munta a dins, quant triga i què es perd.

Retard d'un proveïdor

Gairebé mai no es recupera; el que es fa és reordenar. Per això el cronograma ha d'indicar quines tasques es poden avançar si el gremi anterior va tard i quines no. I per això el marge d'una hora abans de l'arribada de convidats no és un luxe: és l'única eina real que existeix contra el retard d'altri.

Fallada d'equip

Es cobreix amb redundància als punts únics de fallada: el micròfon de la cerimònia, el reproductor de la música, el cable de xarxa que va a l'escenari. No cal duplicar tot el sistema —això no ho paga ningú—, sinó identificar els tres o quatre elements l'avaria dels quals atura l'esdeveniment i dur duplicat exactament aquests.

Canvi d'última hora del client

Moure la cerimònia, afegir discursos, avançar el sopar o ficar una sorpresa amb vídeo. Sol ser assumible si se sap amb antelació i molt car si arriba després del punt de no retorn. La resposta correcta no és «no», és explicar en trenta segons què implica i deixar que el client decideixi amb la informació al davant.

Darrere dels cinc hi ha un principi comú: decidir prest. Gairebé tots els imprevistos admeten una solució barata si s'aborden tres hores abans i cap si s'aborden quinze minuts després que comenci el problema. Per això l'important d'un pla B no és el seu contingut sinó l'hora a la qual s'activa, i per això convé escriure aquesta hora al contracte junt amb la resta de les fites.

Consell Mallorca

El xàfec de setembre a Mallorca és curt, intens i molt local: pot descarregar vint minuts sobre una possessió de Binissalem i deixar sec un olivar a sis quilòmetres. Això fa que la previsió general de l'illa serveixi de poc i que l'útil sigui el radar a curt termini. La nostra pràctica és senzilla: tot el que no es pot mullar —taula, racks, portàtil— viu sota cobert des del primer minut del muntatge, encara que el dia estigui clar, perquè cobrir un lloc de control amb la festa en marxa és molt més car que cobrir-lo a les onze del matí.

La referència

Cronograma tipus per mida

Hores i personal orientatius per a un esdeveniment a Mallorca amb so i il·luminació. Un accés complicat, una estructura elevada o un muntatge compartit amb diversos gremis mouen qualsevol d'aquestes files un esglaó amunt.

Vista elevada del pati d'una possessió mallorquina a mitja tarda amb el muntatge gairebé acabat: escenari, caixes de so en posició, taules vestides i dos tècnics ajustant el lloc de control

Fins a 50 · còctel o cerimònia

Muntatge: 2–3 h el mateix dia, al matí

Prova: 30–45 min de line check i ajust

Desmuntatge: 1–1,5 h amb 2 tècnics

50–120 · festa privada

Muntatge: 4 h el mateix dia

Prova: 1 h amb ajust de sistema

Desmuntatge: 2 h amb 2–3 tècnics

120–250 · noces en possessió

Muntatge: 6–8 h des de primera hora, gremis solapats

Prova: 1,5–2 h amb mesurament i prova de banda

Desmuntatge: 2,5–3 h de matinada amb 3–4 tècnics

250–500 · corporatiu o gala

Muntatge: vigília per a estructura més 8 h el dia

Prova: 3 h més assaig de programa i ponents

Desmuntatge: 4 h amb 5–6 tècnics

500+ · concert o festival

Muntatge: 1–2 dies complets amb rigging certificat

Prova: mitja jornada de system tuning i proves

Desmuntatge: 1 dia amb 8 o més tècnics per torns

L'accés decideix les hores; els gremis decideixen l'ordre

Abans d'obrir portes

Checklist pre-esdeveniment

Els quatre talls que usam a cada esdeveniment. No és una llista de desitjos: és el que es comprova, amb qui i a quina hora.

Una setmana abans

  • Fulla de ruta enviada i confirmada per tots els proveïdors i per l'espai
  • Plànol d'implantació tancat i compartit amb decoració i càtering
  • Riders rebuts i encreuats amb l'escenari i la potència reals
  • Documentació lliurada: RC, certificats d'estructures, pla de muntatge
  • Hores de tall de música i de sortida del recinte confirmades per escrit
  • Hora de decisió del pla B fixada i comunicada al client

La vigília

  • Material seleccionat, provat peça a peça i carregat en ordre invers
  • Kit de recanvis crítics i consumibles reposats i comptats
  • Bateries carregades: sense fils, taladre, llanternes, walkies
  • Previsió de vent i pluja revisada, amb llindar d'estructures clar
  • Ruta, hora de sortida i contacte del conductor confirmats
  • Escenes i presets preparats a taula i a consola de llums

El dia, durant el muntatge

  • Terra protegit abans d'entrar material
  • Quadre muntat, línies etiquetades i consum mesurat amb pinça
  • Polaritat i terra comprovades a cada presa abans de donar tensió
  • Estructures a plom, llastades i amb la càrrega declarada respectada
  • Mànegues protegides a totes les zones de pas
  • Escaneig i coordinació de freqüències fet al lloc

L'última hora

  • Line check complet, canal a canal, amb l'escena de cada bloc desada
  • Ajust de sistema i alineació de subgreus verificats a la posició del públic
  • Micròfon de cerimònia i el seu recanvi provats i amb piles noves
  • Música de reserva carregada en un segon reproductor
  • Lloc de control cobert i cablejat recollit de les zones de pas
  • Escena de benvinguda llançada i nivell de fons ajustat abans que entri ningú

El que no es comprova abans es descobreix davant els convidats

El nostre angle

Un bon muntatge és un muntatge avorrit

Si hem après alguna cosa en més d'una dècada muntant esdeveniments en aquesta illa és que l'èpica del muntatge és un mal senyal. Els dies que es recorden pel que es va resoldre sobre la marxa són dies en què alguna cosa es va planificar malament setmanes abans. Un muntatge que surt bé és avorrit: arriba el material a l'hora prevista, hi ha corrent on hi havia d'haver-ne, cada gremi entra quan li toca i a les set de la tarda queda una bona hora en què no hi ha res a fer.

Aconseguir això no depèn del material sinó de tres decisions barates: anar a veure el lloc abans de pressupostar, escriure el cronograma cap enrere des de l'arribada dels convidats, i posar per escrit qui decideix què. Cap de les tres apareix en una factura i totes tres són les que separen un esdeveniment tranquil d'un que es passa el dia perseguint-se a si mateix.

Per això treballam des del 2014 amb parc propi, visita tècnica sempre que l'esdeveniment és a l'exterior, tècnic presencial de principi a fi i un únic interlocutor per a so, il·luminació i electricitat, que és la manera més simple que ningú no es passi la pilota a les nou del vespre. Pots veure com ho aplicam a noces, esdeveniments corporatius i concerts i festivals, i què inclou el servei complet a producció tècnica integral.

Preguntes freqüents

Sobre muntatge i producció

Quant es triga a muntar el so i la il·luminació d'unes noces?
Per a unes noces d'entre 120 i 250 persones en possessió, el muntatge complet de so i il·luminació ocupa entre sis i vuit hores amb un equip de tres o quatre tècnics, més una hora i mitja o dues d'ajust i prova abans que arribi ningú. La referència pràctica que feim servir és que el muntatge ocupa entre tres i quatre vegades el que dura la part tècnica de l'esdeveniment. El desmuntatge és més ràpid —entre dues hores i mitja i tres— però es fa de matinada i amb cansament acumulat, que és exactament quan es trenquen les coses. El que allarga un muntatge no sol ser el material: són els accessos dolents, el corrent que no estava on deien i els temps morts esperant que un altre proveïdor deixi lliure l'espai.
Qui coordina tots els proveïdors el dia de l'esdeveniment?
Hauria d'haver-hi sempre una única figura amb aquesta responsabilitat i amb autoritat per decidir: la direcció de producció, el wedding planner o, en esdeveniments petits, el mateix proveïdor tècnic si el client li ho delega per escrit. El que no funciona és la coordinació per consens, amb cinc proveïdors negociant al pati qui entra primer. L'instrument concret és una fulla de ruta compartida amb hores d'entrada de cada proveïdor, ordre de muntatge i un telèfon de contacte per empresa, enviada almenys una setmana abans. Si ningú no l'ha escrita, l'esdeveniment es coordina tot sol, i això significa que es coordina malament.
Quina diferència hi ha entre direcció de producció i direcció tècnica?
La direcció de producció gestiona el projecte: pressupost, contractes, proveïdors, permisos, cronograma, personal i logística. Parla amb el client i decideix què es fa. La direcció tècnica gestiona la viabilitat: plànols tècnics, riders, càrregues estructurals, potència elèctrica, seguretat i elecció de material. Parla amb els tècnics i decideix com es fa i què no es pot fer. En un esdeveniment de menys de cent persones solen ser la mateixa persona sense que passi res. A partir de dos-cents cinquanta, o quan hi ha estructures elevades, escenari, diversos proveïdors i artistes amb rider, separar-les deixa de ser un luxe: són dues feines a jornada completa que s'entorpeixen si les fa el mateix cap.
Quina documentació tècnica cal demanar a un proveïdor abans de l'esdeveniment?
Com a mínim: pòlissa de responsabilitat civil vigent, amb data i capital; certificats de les estructures elevades i dels elements de rigging (torres, truss, eslingues, grillets, politges) quan n'hi hagi; pla de muntatge amb cronograma i personal; i la potència elèctrica que demanarà el conjunt, en kW i per fases. Molts espais i bona part dels ajuntaments de l'illa els demanen, i sempre ho fan tard: apareixen quaranta-vuit hores abans de l'esdeveniment, quan ja no es poden aconseguir. Es demanen en contractar, no en muntar.
Quina potència elèctrica necessita un esdeveniment i què passa si la possessió no la té?
Unes noces de dos-centes persones amb so, il·luminació decorativa i de pista mouen de l'ordre de 15 a 25 kW de pic, als quals cal sumar el que demani el càtering, que sol ser el més voraç de tot el muntatge: els forns de regeneració i les cambres frigorífiques consumeixen amb facilitat més que el so i la llum junts. Moltes possessions mallorquines tenen una escomesa monofàsica de 25 o 30 A, és a dir, al voltant de 5,5 o 6,6 kW útils, que no arriba. Quan no arriba hi ha dues sortides: contractar un generador insonoritzat dimensionat amb marge, o repartir l'esdeveniment entre l'escomesa i el generador, deixant el so a la línia més neta. El que mai no funciona és confiar en el «aquí sempre hi ha hagut corrent de sobra» sense haver mesurat amb una pinça.
Es pot muntar el mateix dia de l'esdeveniment o cal el dia abans?
Fins a dos-centes cinquanta persones, sense estructures elevades i amb bon accés, el muntatge el mateix matí és el normal i funciona. A partir d'aquí, o quan apareix line array amb torres, escenari de mòduls, truss penjat, assaig d'artistes o una carpa, el muntatge es reparteix en dos dies: estructura i electricitat la vigília, so, llum i ajust el dia de l'esdeveniment. El factor que més obliga a la vigília no és el volum de material sinó la coincidència de gremis: si carpa, escenari, decoració, floristeria i càtering han d'entrar el mateix dia al mateix pati, no hi caben, i el resultat és que tots munten malament i tard.
Què passa si plou o fa vent el dia de l'esdeveniment?
El que decideix el resultat no és la meteorologia sinó a quina hora es pren la decisió. A cada esdeveniment a l'aire lliure fixam per contracte una hora de tall —normalment entre quatre i sis hores abans de l'arribada dels convidats— en què es decideix pla A o pla B amb la previsió a la mà, i aquesta decisió no es revisa després. El vent és més restrictiu que la pluja: les torres elevadores i els truss tenen una velocitat màxima de vent declarada pel fabricant, i per damunt d'aquesta cal abaixar la càrrega, no discutir-ho. A Mallorca l'embat de la tarda i les ratxes de tramuntana són previsibles gairebé al dia, així que formen part del disseny del muntatge, no de la improvisació.
A quina hora cal desmuntar i qui ho decideix?
Ho fixa la llicència de l'espai i el contracte, no l'ambient de la festa, i convé tenir-ho escrit amb dues hores diferents: hora de tall de música i hora de sortida del recinte. Entre l'una i l'altra hi ha d'haver marge real —de dues a tres hores en unes noces en possessió— perquè el desmuntatge de matinada és la fase amb més incidències de tot l'esdeveniment: cansament, poca llum, convidats encara circulant i pressa. Alguns espais obliguen a retirar el material la mateixa nit i d'altres permeten deixar-lo fins l'endemà al matí, i això canvia el preu i el nombre de tècnics. És una de les tres o quatre preguntes que cal fer a l'espai abans de signar res.

Continua llegint

Demanar pressupost

Producció tècnica del teu esdeveniment

Digues-nos data, lloc i quanta gent. T'enviam una proposta en menys de 24 h, amb el pla de muntatge, el personal i els temps desglossats.

Producció completa

Els nostres serveis a Mallorca